Presentem a continuació una petita mostra de dotze tipologies documentals. Son documents d’extensió relativament moderada però que resulten representatius de la seva tipologia.
Hem inclòs en la tria les tipologies que resulten més freqüents i que són les més utilitzades per la major part de recerques tant de tipus genealògic com de tipus històric en general.
Avui als 19 de mars de l’any 1670, per mi Joseph Vila y Manyà, prevere y rector de Tavartet, fonch batajada en las fons baptismals de dita isglésia Patronilla Taresa Maria, filla de Pera Aguilar masover del Avench, y de Maria muller sua. Foran padrins lo senyor Rafel Fontcuberta y Corominas, siutadà de Vich, y Patronilla Coll, muller de Pera Coll pagès de la parròquia de Pruit, y tots del present bisbat de Vich.
Dia trenta juny de mil vuit-cents cinquanta quatre lo Yllustrissim y reverendíssim S. D. D. Anton Palau y Térmens, per la gràcia de Déu digníssim bisbe de Vich, en la Iglésia parroquial de Sant Andreu de Tona, bisbat de Vich, se dignà confirmar entre altres als següents.
Sagimon fill de Cristòfol Estevanell, bracer, y de Teresa Prat, cònjuges de Seva. Padrí fou Ramon Rumeu, solter de Seva.
Juan, fill de Vicens Font bracer y de Catarina Boix, cònjuges de Seva. Padrí Francisco Portet, solter de Seva.
Anton fill de Joseph Presseguer, bracer, y de Maria Tentiñar, cònjuges de Seva. Patrí Sebastià Presseguer, solter de Seva.
…
Dia dinou janer del any mil vuit cents trenta y sis, en la iglésia parroquial de Santa Maria de Seva, bisbat de Vich, fetas dos proclamas, dispensada la una, segons forma del S.C.T. del matrimoni entre Pere Molins, jove pagès fill legítim y natural de Joseph Molins, hereu del mas Molins de Sant Martí de Viladrau y de Rosa Sabaters, cònjuges vinvents, amb Teresa Prat, donsella dueña del mas Prat de Santa Maria de Seva, filla legítima y natural de Francisco Prat, pagès, y de Antònia Solà y Puigví, cònjuges difunts, no habentse descobert impediment algun, habent precehit lo consentiment segons la Real Pragmàtica y obtinguda la llicència de Coll, Vicari General Capitular, donada al setse dias de dit mes y anys, y entesa la voluntat mútua dels contrahents per paraulas de present, ab expresa llicència del reverent Francisco Coromina, prevere y rector de esta parròquia de Seva, lo reverent Dr. Ramon Prat, pbre. natural y habitant de dita casa del mas Prat de Seva y resident de Santa Maria del Mar de la ciutat de Barcelona los uní en matrimoni segons ritos y ceremònias de nostra Santa Mare Iglésia, esent presents per testimonis Joan y Mariano Bassas, bracers de Seva; en dit dia, mes y any han pres la missa de benedicció. Del que fas fe Francisco Coromina, pbre. y rector de Seva.
Ante mi y los testigos infrascritos, en el dia de la fecha, han comparecido Pedro Vila, padre de Antonio, soltero, de edad veinte y tres años, y Jaime Romeu, padre de Dolores, soltera, de edad veinte años, todos naturales y vecinos de esta, y ambos han dicho que habiendoles sus respectivos hijos arriba mencionados pedido consejo para poder contraer matrimonio entre sí y augurando de este enlace felices resultados, les prestan este pedido consejo para poderlo efectuar a sus voluntades y tan amplio como la ley se requiere. Leida la anterior, la han ratificado y firmado, haciéndole por Jaime Romeu y a su ruego uno de los testigos, en Copons, a los quince de Marzo de mil ocho cientos ochenta y siete. José Torra, presbítero, testigo. Pedro Vila. A ruego de Jayme Romeu y por mi, Manuel Ferrés, testigo. Ante mi, Domingo Comellas, pbro., cura párroco.
A 9 de abril 1679 en lo fosar de la iglésia parroquial de Sant Boi de Llussanès fonch donada eclesiàstica sepultura al cadàver de Juan Ginebras, requescat in pace. Morí en la eretat de Fontranó de la parròquia de Sant Agustí de Llussanès. Li caygué un robre sobre de ell. Rebé los sagraments de la penitència y extremaunctió per lo señor rector de Sant Agustí. Foren presents 4 preveres 3 estudiants. Caritat 10 sous, estudiants 3 sous, tarratge 7 sous, majoria 1 sou.
Vuy dimecres ha 3 de juny 1587 s’és celebrat lo cap d’any de madó Ollica vella del bosch, en lo qual han entrevingut tretzse preveres. Han-los donat per la caritat dos reyals y a dinar. Per tocar 1 sou, majoria y creu VI diners. Suma lo dit capdany II lliures XIII sous VI
(Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Centelles, D/1, f. 37).
30 gener 881
ELS ESPOSOS SERVUSDEI I FREDEGONA VENEN A L’ARXIPREST GOTMAR TERRES I CASES SITUADES EN TERRITORI OSONENC, EN L’APENDICI DEL CASTELL DE TORELLÓ, PROP DE LA CASA DE SANT FELIU [DE TORELLÓ], PER DOS SOUS.
In nomine Domini. Nos viditores, id est Serbodei et uxor mea Fredecondes, tivi Godemare archipresbiter, em[to]re nostro. Constat nos vindere tivi deverem, sicuti et per hac scriptura vindicionis nostre vindimus [tib]i, terra nostra in territorio Osonense, in apendicio de castro Torelonense, in locum ubi dicitur [ad] domum Sancti Felicis. In eodem loco vindimus tivi kasas nostras cum exio et regresio suo et de terra pecia I, et ipsas kasas cum suos superpositos et exio et regresio. Et adfrontant ipsas kasas: de parte orientis in terra Saturnino, et de alia parte infrontat in ipso rigo, de tertio vero latus in ipso prato. Vindimus tivi ipsas kasas et ipsa terra inter ipsas adfrontationes in aderato vel definito pretio solidos II, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores manibus nostris de presente, et nichilque de ipso pretio aput te emtore non remansit est manifestum. Quem vero ipsas kasas et ipsa terra ab odierno die et tempore abeas, adeas, teneas et possideas, et liveram in Dei nomine abeas potestatem. Si quis nos, Serbodei aut uxor mea Fredecondis, aut aliquis de fratribus, vel de filiis, sed vel de eredibus nostris, vel quislivet omo ex aversa veniens subposita vel subrogata persona nostra, qui contra hac cartam vindicionis nostre venerit ad inrumpendum, aut nos venerimus, inferam seu inferamus vobis ipsas kasas et ipsa terra duplet tivi in vinculo tivi perpetim abitura. Et in antea istam kartam vindicionis firmis et stavilis permaneat.
Factam kartam vindicionis III kalendas febroarias; ano II regnante Karlagmanno rege.
Sig+num Servodei. Sig+num Fredecondes, qui hac cartam vindicionis fecimus et testibus tradimus ad rovorandum. Sig+num Qunaberto. Sig+num Atovino. Sig+num Saturnini. Flaginus diaconus SSS.* Attila presbiter SSS.*
Rekaredus presbiter, qui hac cartam vindicionis rogatus scripsi et SSS. die et ano quo supra.
(ACV, cal. 9, episc. I, núm. 2 bis (abans cal. 6, núm. 505), publicat a JUNYENT, Diplomatari de la catedral de Vic, s. IX-X, núm. 2).
16 gener 1641
GABRIEL ROCA, PAGÈS HEREU DEL MAS ROCA DE SANT PERE DE PERAFITA, EN NOM PROPI I COM A TUTOR DELS FILLS DE JOAN PAYÀS, DIFUNT BRACER DEL MATEIX LLOC, NOMENA PROCURADOR A FRANCESC ALERIA, PARAIRE I CAUSÍDIC CIUTADÀ DE VIC
Die mercurii XVI januarii MDCXXXXI
Gabriel Rocha, agricola heres mansi Rocha parochie Sancti Petri de Perafita diocesis Vicensis, tam nomine suo proprio quam etiam uti tutor et suis casu, loco et tempore curator personarum et bonorum pupillorum filiorum Joannis Payas, quondam, bracerii eiusdem parochie, dictis respective [f. 5v] nominibus, citra revocatione et cetera, gratis et cetera consituit et ordinavit procuratorem suum certum et cetera, ita quod et cetera, Franciscum Aleria, lane paratorem et causidicum civem Vicensem presentem, ad videlicet omnes lites tam motas quam movendas, activas et passivas, principales et appellatorias latissime cum amplissimo et assueto litium cursu facultatibus et potestatibus expressis jurandi de calumnia et cetera, prestandique quascumque cautiones tam iuratorias quam fideiussorias et cetera, retroclama exponendi et cetera, exequutiones quascumque instandi et cetera, et cum posse substituendi et cetera. Et demum et cetera. Ipse enim et cetera, promitendo iudicio sisti et cetera et habere rattum et cetera, et non revocare et cetera, sub bonorum suorum omnium obligatione et cetera.
Testes sunt Bonaventura Torrallabreta clericus et Paulus Frexer juvenis passamanerius Vicensis.
(ACF–2430, f. 5–5v., publicat a GINEBRA-ROCAFIGUERA-VILAMALA, El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta).
13 maig 1231
DOBLE ESPONSALICI ENTRE MARIA, FILLA DE MARIA DE SOLER, I PERE JULIOL.
III idus madii.
Maria, assensu et voluntate Marie de Solerio matris mee et Andree fratris mei, dono tibi Petro Julii marito meo in sponsalicium, C solidos monete de duplo. Tali pacto ut hoc sponsalicium ego et tu insimul teneamus in omni vita nostra. Ad obitum nostrum revertatur proli ex nobis ambus procreate. Et si forte talem prolem supersitem que ad etatem perfectam veniat non habuerimus et me mori contingerit, te superstite faciam ego voluntatem meam, de dictis denariis, de XX solidis, et Maria mater mea vel frater meus recuperent statim XXX solidos, et tu teneas in omni vita tua, cum uxore et sine uxore, et infante et sine infante, \L solidos qui remanent/. Ad tuum obitum revertantur dicte matri et fratri meo, vel propinquioribus meis, sine impedimento, exceptis XX solidis de quibus facias voluntatem tuam.
Petrus Julii, assensu et voluntate amicorum meorum, dono tibi Marie, uxori mee \in sponsalicium/ CL solidos monete de duplo, computatis in illis C solidis quos tu mihi adducis, quos vero denarios habeas tu, et amici tui per te, in me et in omnibus rebus et bonis meis mobilibus et inmobilibus, habitis et habendis. Tali pacto ut eos ego et tu insimul teneamus in omni vita nostra. Ad obitum nostrum revertantur proli ex nobis ambus procreate. Et si forte talem prolem superstitem que ad etatem perfectam veniat non habuerimus et me mori contingerit, te superstite teneas tu totum dictum tuum sponsalicium in omni vita tua, cum marito et sine marito, et infante et sine infante. Ad tuum obitum, de L solidis que in dictis denariis sunt de meo, facias ex illis voluntatem tuam de XX solidis, et et (sic) XXX qui remanent revertantur illi vel illis cui vel quibus ego eos dedero vel dimisero verbis vel testamento, sine omni impedimento. Testes: Guilelmus Michaeli et Raimundus Gerunda.
(Arxiu de la Cúria Fumada/1, f. 46).
27 juny 1348
TESTAMENT DE BERNAT DE TERRADA, PREVERE DE VIC. NOMENA MARMESSORS, FA DIFERENTS DEIXES I INSTITUEIX COM A HEREU L’ALMOINA DE NA CALCINERA.
In Christi Nomine. Quia nullus in carne positus morte evadere non potest, idcirco ego Bernardus de Terrada, presbiter vicensis, in mea plena et integra sanitate cum loquelo meo facio et ordino testamentum in quo rogando meos facio et eligo manumissores sine dampno eorum et bonorum suorum videlicet discretos Bernardum de Solerio et Raymundum de Podiolo presbiteros vicenses, quibus plenam confero ptestatem omnia et singula bona mea distribuendi et ordinandi pro ut inferius invenerint ordinatum. In primis dimito domino Deo et beate Mrie Virgini eius matri animam meam ad gubernandum et corpus meum ad sepelliendum in ciminterio Sancti Petri Vici. Et volo quod sepultura corpori meo fiat cum quinquaginta presbiteris, unctione previa cum XXX presbiteris. Deinde volo et expressee mando quod omnia debita mea solvantur et iniurie mee restituandut secundum Deum et forum anime, ad que complenda obligo omnia bona mea. Item dimito capelis civitatis et parochie Vici quibus consuetum legare in testamentis, cuilibet earum IIII denarios. Item dimito tortis que portantur ante corpus Christi XII denarios. Item dimito domino meo Episcopo duos solidos pro recongnicione dominii. Item dimito dictis manumissoribus meis cuilibet eorum III solidos pro eorum labore. In omnibus aliis vero bonis meis mobilibus et immobilibus ubique locorum mihi qualitercumque pertinentibus et pertinere debentibus Elemosinam que vocant de na Calcinere heredem universalem facio et instituo. Hec est aut voluntas mea et cetera, qua laudo et cetera, et si non valet et cetera saltim valeat iure codicillorum et cetera.
Testes Petrus Seguerii beneficiatus in sede Vicense, Poncius de Turricella, Bernardus de Colle, Guilelmus de Besora, Leo de Sunyera, Michael de Clauso, Bonanat Vilo, Jacobus Ermengaudi.
(Arxiu de la Cúria Fumada/3515, f. 137).
30 abril 1405
PACTES PER A CONTRACTAR LA CONSTRUCCIÓ DE PONTS SOBRE EL FOSSAT DE LA CIUTAT DE VIC
In nomine Domini
Concordant es entre los honorables en Jacme Garau, Johan des Grau, Thomas Matheu de la partida Reyal de la ciutat de Vich, e Pere de Vall e Francesch de Cuspineda de la partida subirana apellada de Moncada de la dita ciutat, aquest any consellers, de una part, E en Guillemo de Conangle, mestre de Obres de la dita ciutat, de la altre part.
Que lo dit Guillamo face e construhesque en lo portal de Sta. Eulalia de la dita ciutat, ço es, sobre lo vall que aqui es, en aquell matex loch hon es ja edificat lo pont que are hi es de fusta lo qual es tot guastat e deperit per la major part e esta de present fort desonestament, se face un altre pont en e per la forma dejus scrita, lo quel pont fara lo dit Guillemo a ses propies messions per lo preu dejus scrit daci a la festa de sent Miquel del mes de setembre pus prop vinent.
Lo dit pont sera aytal ço es que lo dit Guillamo de Conangle fara aqui dues arcadas de bona pedra picada, una de cada part o banda les quals arcades sien cascuna de dos volts e haien de larch tant com are ha de peu a peu del pont que are hi es, e haien tres palms de gros tro en la lexa que aquis fara per posar la fusta de arcada a arcada, la qual lexa no puig en alt mes anant que are ha d’altaria lo pont que are hi es, ço es, que sia agual del empedrament que que ara hi es, e haia de ample o espay de arcada a arcada aytant com los dits consellers ordonaran.
Item ques faça delas ditas lexes amunt sobre cascuna delas dites arcades un vorell de pedra e de caucobre bo e sufficient lo quel vorell haja de alt V palms de las dites lexas amunt e dessus sian cuberts los dits vorells de bones pedres picades e planes segons se pertany per seure, e haien haver los dits vorels de gruix dos palms de cana currible de drap de color e de larch.
Item que los dits honorables consellers per nom dela universitat donen o facen donar e pagar per lo clavari dela dita ciutat al dit Guillamo de Conangle per son salari o satisfeccio de sos traballs e messions de fer la obre damunt dita quadraginta florenos auri Aragoni, los quals li haien apagar en e per la forma seguent, ço pes de present com començara de tirar les pedres de la dita obre, X florenos, E aportades les dites pedres, tantost com començara de picar les dites pedres altres X florins, E acabada la dita obre encontinent los romanents XX florins.
Item que lo clavari de la dita ciutat de voluntat dels dits honorables consellers face seguretat de present de pagar al dit Guillemo o a qui ell volra los dits XL flor. dor en e per la forma dassus dita, sots pena del terz apres V dies de requesta.
Item lo dit Guillemo promet e iura per Deu e per los sants evangelis que daci a la dita festa de Sent Miquel de setembre haura feta ab acabament la dita obre, sots pena de CC sous la qual de grat se posa, en la qual pena, enpero, no pogues encorrer lo dit Guillemo sino a requesta dels consellers damunt dits dela partida subirana dela dita ciutat.
(ACF-678, f. 274.), D/2, f. 57v).
23 març 1641
BARTOMEU BOIX MENOR, PREVERE I MONJO DE LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE SEVA RECONEIX DEURE A FRANCESC CASASSES, VEGUER DE LA VEGUERIA I VESCOMTAT DE CANET, 23 LLIURES I 8 SOUS D’UN PRÉSTEC SENSE INTERÉS QUE LI VA FER.
Die sabbati XXIII mensis martii MDCXXXXI
Ego Bartholomeus Boix minor dierum, presbiter monacus ecclesie parochialis sancte Marie de Seva diocesis Vicensis, gratis et cetera confiteor et recognosco vobis domino Francisco Casasses, vicario vicarie vicecomitatus de Canet presenti et cetera quod debeo vobis viginti tres libras et octo solidos Barchinone ratione mutui sive prestici gratiosi per vos mihi facto gratis et bono amore et absque ullo interesse. Et ideo renunciando et cetera, promitens vobis dictam quantitatem exsolvere vobis Vici et in monete Barchinone hinc ad diem sive festum sanctorum Felipi et Jacobi apostolorum proxime venturum sine dilatione et cetera, cum salario procuratoris pro die intus presentem civitatem Vici quinque solidorum et extra eandem decem solidorum et cetera Barchinone ultra quod et cetera restituam missiones et cetera super quibus et cetera credatur et cetera. Et pro his et cetera obligo me ipsum personam [f. 22v] et omnia et singula bona mea mobilia et cetera, et facio et firmo pro predictis obligationem in ampliori seu strictiori forma Camere Apostolice, pro qua et cetera obligo personam et bona mea mobilia et immobilia et cetera, cum omnibus renuntiationibus submissionibus, susceptione censurarum et poenarum ecclesiasticarum constitutione procuratorum et aliis clausulis et decretis insimilibus informa Camere Apostolice obligationibus apponi solitis. Et ut predicta et cetera juro et cetera. Hec igitur et cetera. Actum et cetera.
Testes sunt Franciscus Cassany tenderius civis et Joannes Baptista Oriol scriptor Vicenses.
(ACF–2430, f. 22–22v.publicat op. cit.).
Presentem a continuació una petita selecció de tipologies paleogràfiques, ordenades cronològicament, amb exemples tant de lletres documentals com de lletres libràries.
Biblioteca Episcopal de Vic, Manuscrit 89 (finals s. XV)
Descobreix més sobre aquesta memòria
Memories destacades
Descobreix més sobre aquesta memòria
Memories destacades
De dilluns a divendres de 16:00 a 20:00
Dissabte de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 20:00
La consulta presencial s’ha de fer amb cita prèvia
trucant a l’ABEV o enviant un correu electrònic a
l’adreça abev@abev.net.
Per proporcionar la millor experiència, utilitzem cookies per guardar informació. Consentint aquestes tecnologies ens permet processar dades com el comportament del navegador o identificadors únics d'aquesta web. No acceptar el consentiment suposa afectar certs aspectes del funcionament de la pàgina web.